Imant de terres rares

Un imant de terres rares és un poderós imant permanent fet amb aliatges d'elements químics coneguts com a terres rares. Desenvolupats en els anys 1970 i 1980, els imants de terres rares són el tipus més fort d'imants permanents, produint camps magnètics significativament més forts que altres tipus com ara imants de ferrita o de alnico. El camp magnètic típicament produït pels imants de terres rares poden ser superiors a 1,4 tesles, mentre que els imants de ferrita o els ceràmics exhibeixen típicament camps magnètics de 0,5 a 1 tesla. Hi ha dos tipus: imants de neodimi i imants de samari-cobalt. Els imants de terres rares són extremadament trencadissos i també vulnerables a la corrosió, així que són usualment recoberts amb una capa de metall o de pintura per protegir-los del trencament o estellament.

El terme "terra rara" pot ser mal interpretat, ja que aquests metalls no són particularment rars o preciosos;^[1][2] són tan abundants com l'estany o el plom.^[3] L'interès en compostos de terres rares com imants permanents començar el 1966, quan KJ Strnat i G. Hoffer del Laboratori de Materials de la Força Aèria dels Estats Units van descobrir que un aliatge de itri i cobalt, YCo _5, tenia per molt la major constant d'anisotropia magnètica que qualsevol material conegut.^[4]